CRÒNICA DEL TERCER ENCONTRE A VALÈNCIA

Ha passat gairebé un mes des de la darrera sessió del SEMPER a València, que era també l'última d'aquesta primera edició del Seminari Estable de Matèries Poètiques en Evolució i Recerca. Era l'últim dijous del mes de juny, dia 30, i  la calor ja feia dies que es feia notar. Ens vàrem trobar els participants en el SEMPER valencià al Col·legi Major Rector Peset amb Josep Lluís Aguiló i amb els culpables que aquesta proposta existisca també més amunt de l'Ebre: Josep Pedrals i Jaume C. Pons Alorda. Tal i com havíem començat a Barcelona amb Jaume Pérez Montaner, acabàvem a València: posant l'experiència en comú. També arribàvem amb una mica més de bagatge, és a dir, havent evolucionat.

La sessió amb Josep Lluís Aguiló ens va descobrir que el poeta ha de ser ambiciós, que és fonamental creure en la pròpia obra i ser conscient del seu valor. Josep Lluís va fer una repassada a la seua trajectòria i als seus mestres i així, de la seua mà, vam conèixer una mica millor la figura de Miquel Àngel Riera i la de Blai Bonet, dos monstres de la literatura nascuts a l'illa de Mallorca que representen dues maneres ben diferents d'entendre l'ambició literària, sense deixar d'aspirar a assolir les cotes més altes de l'excel·lència creadora. El record més emotiu fou, però, per al manacorí Gabriel Galmés. 

Quan fem parlar a un poeta sobre la pròpia obra, esperem que ens parle dels seus mestres, dels motius pels quals crea i de la seua manera de treballar. De tot això ens parlava el poeta i el debat s'escorava cap a una o altra banda segons els interessos dels que érem allà. Les preguntes que ens fèiem en veu alta a partir de les seues reflexions es compten entre les més importants que es pot fer qualsevol artista i qualsevol lector/espectador. Del cas particular de l'home que ens parlava, a l'universal. De què pensa Josep Lluís Aguiló sobre les formes poètiques a la necessitat de la forma en poesia, de què és per a ell la poesia, a què és la poesia. Dels motius que el mouen a posar per escrit i en vers uns mots, als que ens mouen, ens han mogut i ens mouran a tots a fer i escoltar/llegir versos. 

L'itinerari que ens va proposar Josep Lluís Aguiló era només el principi d'un camí cap a una recerca que demana molt més temps. El dia 30 de juny arribàrem a un port, el seu, i ho celebràrem escoltant els seus versos a Ca Revolta, versos inèdits d'un llibre futur que ja tenim ganes de llegir. 

De les properes escales que ha de tenir l'itinerari del SEMPER, informarem més endavant. De moment, podem dir que la voluntat que aquest Seminari siga Estable es manté ferma i que, per tant, tornarem la propera tardor. Fins aleshores, que passeu bon estiu.

Crònica de Pau Sif

CRÒNICA DEL TERCER ENCONTRE SEMPER A BARCELONA

De poesia catalana illenca, de les illes com a espais de creació, de Manacor com a niu des d'on s'han prodigat algunes de les veus més prestigioses de la literatura catalana actual (Miquel Àngel Riera, Maria Antònia Oliver, Gabriel Galmés...), de vida i circumstàncies extraordinàries, de lectures i passions, de biblioteques i tòtems literaris, i de la poesia com a exaltació, entreteniment, gaudi i, esclar, propagació a través de tècniques de màrketing. D'això i molt més va parlar Josep Lluís Aguiló amb els participants de SEMPER al bar hOriginal de Barcelona, propiciant un debat molt fèrtil i interessant sobre el treball ben fet, profund, i que després aquesta feina no es perdi en les lleixes de les llibreries i biblioteques del món. Poesia com a treball interior, privat i íntim, però també com a generositat, amb ganes de compartir a través de diferents accions que de veres acostin la poesia a la gent. Josep Lluís Aguiló va donar, també, les instruccions sobre com organitzar una bona roda de premsa amb els mitjans de comunicació i sobre l'obsessiva tasca de construir un poema fins que aquest troba el seu espai dins d'una arquitectura ben travada. Al final de la sessió va poder recompensar els participants i la resta de públic que es va acostar a l'hOriginal amb un recital fantàstic de poemes inèdits que, molt probablement, veuran la llum l'any que ve. La nit, com no podia ser de cap altra manera, va acabar al Bar Lord Byron de Barcelona, invocant l'esperit del gran poeta romàntic amb uns quants gintònics. 

Crònica de  Jaume C. Pons Alorda

CRÒNICA DEL SEGON ENCONTRE S.E.M.P.E.R. A BARCELONA

Víctor Sunyol va propiciar un debat súper participatiu i complex on tothom va poder tenir la gloriosa oportunitat de donar cabuda a les seves idees i plantejaments al voltant del fet poètic. A més a més, amb la bondat, generositat i humilitat que el caracteritza, el poeta del silenci va saber fer callar el no-res amb tota una sèrie d'originals apreciacions al voltant de l'escriptura i de la seva posterior lectura, o no. La seva poètica, però, va entrar en contrast amb les visions d'alguns dels alumnes que, encomanats pel bon saber fer de Sunyol, no varen poder evitar entrar dins territoris d'autèntica diàspora emocional, positivíssima i enriquidora, tal i com hauria de ser cada sessió d'aquests seminaris experimentals. SEMPER va tornar a esdevenir, doncs, i amb gran èxit, un autèntic grup de treball, de recerca i d'investigació que serveix per posar a taula tota una sèrie de qüestions que a vegades no és tan fàcil exposar sense l'ajuda d'altres companys i companyes. Com no podia ser de cap altra manera, Víctor Sunyol va acabar recitant per a un públic selecte alguns dels seus poemes més coneguts, fent que tota la sala callés en forma de reverència i ritual. Una nit memorable, i no només per al Futbol Club Barcelona.  

Crònica de Jaume C. Pons Alorda

CRÒNICA DEL PRIMER ENCONTRE S.E.M.P.E.R. A VALÈNCIA

Jaume Pérez Montaner i Manel Marí. (Foto de pau i au)

El millor que pot passar-li a un espectacle és que el públic remugui de tan breu que li ha semblat. I que s’oblidi de tornar a engegar el mòbil per cridar a casa, i que no pensi en quina butxaca s’ha deixat el tabac. La primera sessió valenciana de SEMPER comptava amb dos obstacles: la inexperiència i l’experiència. La inexperiència, perquè no teníem clar ni el perfil dels semperistes, ni la dinàmica –o encara pitjor, l’estàtica!- que el seminari podia adoptar. I, clar, l’experiència immediata i ben exitosa de Barcelona gairebé ens movia a l’obsessió perquè el tema anàs bé. Prou d’obstacles, idò, i parlarem dels atletes! Jaume Pérez Montaner, va tornar a confirmar allò del que molts ja havíem gaudit: que a més de ser un poeta extraordinari, és un docent magnífic. Si no fos perquè l’edat encara no l’hi clava el mèrit, en podríem parlar, amb  un to entre l’afecte i la solemnitat, d’un “vell professor”. L’altre atleta, que sí que és un “vell professor”, que sí que passa la vuitantena, en John Ashbery, va fer tota una exhibició de múscul amb els dos poemes que ens van tenir ocupats al llarg de més de tres hores, i que van créixer i es van multiplicar, i ens van fer créixer i reproduir-nos en un ambient tan místic com la Capella de la Mare de Déu de la Sapiència de la Universitat de València: ‘What is poetry’, i la ‘Introducció’ de A Wave. Més de tres hores que van parar molt curtes, com la camisa estreta que ofega uns pectorals inflats per bona droga.

L’alè final d’aquesta calada curta va ser a casa. A Ca Revolta, l’acte final del SEMPER valencià va esdevenir l’homenatge al mestre amb aquella “vella litúrgia” que es bevia l’Estellés quan parlava del vi dels pobres i parlava de la glòria de tots. Definitivament, el millor que pot passar-li a un espectacle és que el públic remugui de tan breu que li ha semblat. I en Jaume, i n’Ashbery, i els semperistes i tota aquella colla que va sortir a la tarima de Ca Revolta, ja no per dir-hi la seua, sinó per dir-hi la d’ell, van escurçar aquelles hores a cops de poesia i de molta, molta complicitat.

Crònica de Manel Marí

I el poema 'Introducció' de John Ashbery

INTRODUCCIÓ

Per a ser escriptor i escriure coses
cal tenir experiències sobre les quals escriure.
Viure no es prou.Tinc una teoria
sobre les obres mestres, de com fer-les a un cost molt reduït,
i son tan bones com les altres, pots fer ús
del mateix material del somni, al capdavall.

Una mena de joc sense perdedors
amb només un que guanya:tu.
Primer, el dolor ressorgeix amb el tema
i el tema brolla a l'inrevés, la trama cap amunt,

És la història de Ningú! És el que pensen si més no per un temps,
Iel tema ara, és l'arquitectura,
I història de diferent espècie.
Un episodi buit durant el qual els maons
foren retocats i obscurits. I a la fi,
acaba de ningú, sense res per a nosaltres
llevat d'allò inquiet i vacil.lant al voltant
de l'assumpte central que ens apropa,
per a bé o per mal, durant tot aquest temps.

CRÒNICA DEL PRIMER ENCONTRE S.E.M.P.E.R. A BARCELONA

(Bar hOriginal, 23 de febrer de 2011)

Hi havia dubtes i preguntes. Com enfrontar-nos, per primer cop, a l’experiència S.E.M.P.E.R.? Però més enllà d’aquests inicis indecisos, el mestre de cerimònies, Jaume Pérez Montaner, va saber orquestrar una deliciosa sessió de poesia, coneixement, passió i fascinació. Envoltat pels primers usuaris de S.E.M.P.E.R., i per un bon grapat dels impulsors, que s’havien desplaçat a propòsit per viure de primera mà l’esdeveniment, el poeta i traductor Jaume Pérez Montaner va començar comentant la seva traducció del poema “Introduction” de John Ashbery, inclòs al seu volum A Wave, que resumeix no només el pensament del poeta anglosaxó, sinó que també concentra bona part de l’ideari poètic del seu traductor: l’art com a experiència, ja sigui viscuda/imaginada/somniada; el poema com a resposta d’un altre poema; ser allò que es llegeix i llegir allò que s’és (Borges i Bloom, respectivament); el somni com a expressió de l’inconscient i, per tant, matèria de primer ordre per al poeta a l’hora de crear (seguint els exemples de Brossa, Foix o Vincenzo Monti, poeta italià del segle XVIII, que assegura que “la poesia és el somni matisat per la raó”); la sexualitat, la por, la mort, el desig, el buit, el dolor i la venjança com a pulsions internes o excuses o motivacions per a qualsevol art (Fuster digué que “tota la literatura en el fons és venjança” mentre que Parra va dir, encara més clar, “yo escribo por envidia”… Aquestes i moltes altres idees es varen discutir, compartir, debatre, comentar i exaltar d’una manera o l’altra durant les tres hores que va durar, com volant, aquesta primera sessió de S.E.M.P.E.R., que va concloure, precisament, amb dos poemes inèdits de Jaume Pérez Montaner, “L’anguila” i “Assaig”, que tothom va gaudir moltíssim, i amb un recital a l’hOriginal que va ser tota una declaració d’intencions i una emotiva trobada on la poesia va tornar a triomfar de bell nou.

Crònica de Jaume C. Pons Alorda

Fotos de Ferran Garcia