De poesia catalana illenca, de les illes com a espais de creació, de Manacor com a niu des d'on s'han prodigat algunes de les veus més prestigioses de la literatura catalana actual (Miquel Àngel Riera, Maria Antònia Oliver, Gabriel Galmés...), de vida i circumstàncies extraordinàries, de lectures i passions, de biblioteques i tòtems literaris, i de la poesia com a exaltació, entreteniment, gaudi i, esclar, propagació a través de tècniques de màrketing. D'això i molt més va parlar Josep Lluís Aguiló amb els participants de SEMPER al bar hOriginal de Barcelona, propiciant un debat molt fèrtil i interessant sobre el treball ben fet, profund, i que després aquesta feina no es perdi en les lleixes de les llibreries i biblioteques del món. Poesia com a treball interior, privat i íntim, però també com a generositat, amb ganes de compartir a través de diferents accions que de veres acostin la poesia a la gent. Josep Lluís Aguiló va donar, també, les instruccions sobre com organitzar una bona roda de premsa amb els mitjans de comunicació i sobre l'obsessiva tasca de construir un poema fins que aquest troba el seu espai dins d'una arquitectura ben travada. Al final de la sessió va poder recompensar els participants i la resta de públic que es va acostar a l'hOriginal amb un recital fantàstic de poemes inèdits que, molt probablement, veuran la llum l'any que ve. La nit, com no podia ser de cap altra manera, va acabar al Bar Lord Byron de Barcelona, invocant l'esperit del gran poeta romàntic amb uns quants gintònics.
Crònica de Jaume C. Pons Alorda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada