SEMPER arriba al final de la primera temporada amb el mestratge de
Josep Lluís Aguiló, que compartirà la seua manera d'entendre la poesia amb els participants al seminari de Barcelona el 8 de juny i a València el 30 de juny.
Recordeu que a Barcelona podeu inscriure-vos a qualsevol de les sessions de SEMPER per 20 euros i que per
a assistir-hi, només cal que envieu una carta de presentació on constin la motivació i el recorregut poètic del participant, un currículum i un màxim de cinc poemes.
La documentació es pot enviar a semperpoesia@gmail.com, o dur-la personalment a l'Horiginal (Ferlandina, 29, Barcelona).
Us esperem a tots els inscrits a l'Horiginal el dimecres dia 8 a les 18, i a tothom que tingui ganes d'escoltar a Josep Lluís Aguiló al recital de després, a partir de les 21.30.
Josep Lluís Aguiló (Manacor, Mallorca, 1967) és poeta i empresari, director de màrqueting i publicitat. I en molt poc temps ha demostrat ser un dels valors més segurs i potents de la poesia catalana actual. De ben jove, esponerat pel també poeta Miquel Àngel Riera, i sota el seu mestratge i amistat, publica un primer llibre de versos ben valuós, Cants d'arjau (1986), però no és fins a vint anys després que el seu frenesí poètic esclata amb una trilogia poderosa i contundent integrada pels volums La biblioteca secreta, L'estació de les ombres i Monstres (Premi Ciutat de Palma i Premi Nacional de Poesia). Poc temps després aconsegueix guanyar el Premi de Poesia Jocs Florals amb el seu darrer volum fins ara, Llunari, i es converteix en Poeta de la Ciutat de Barcelona, títol que defensa portant a terme una gran quantitat d'activitats i iniciatives que acosten la poesia a la gent. La seva és una poesia fonda, reflexiva, farcida de llum i d'ombres i que indaga en el mite i la llegenda per obrir nous canals de trànsit entre nosaltres i les nostres essències ancestrals. Arriba a SEMPER per oferir-nos els seus millors versos, la seva intel·ligència, així com una gran destresa en tècniques de propagació poètica després d'una altra gran gira de versos al més pur estil "Rolling Stone" amb la publicació de l'antologia Grans èxits, amb Sebastià Alzamora, Pere Joan Martorell i Manel Marí. Una altra sessió imprescindible!!! (Text de Jaume C. Pons Alorda)
Com a mostra us deixem el poema pròleg de Monstres, autèntica poètica d'aquest dibuixant de mapes i navegant de laberints entre somni i vigília:
ABRAHAM CRESQUES DESPRÉS DE REBRE L'ENCÀRREC DE L'ATLAS CATALÀ. ANY 1734
Passeja sol pel pati de Ca'n Cresques
i pensa com podria transformar
paraula i escrits en terres i mars.
Han arribat més viatgers dels límits
i li han parlat de països llunyans
i altes carenes que toquen el cel
on fa tant de fred que cap foc no crema
i l'aire no troba el camí als pulmons.
Pensa com dibuixar a l'orient
encara més terres i meravelles.
Sense mesures. Sense els segurs mapes
dels antics. Sens Polo ni Plini el Vell.
Tal volta les posarà vora els homes
que es conta que mengen la carn de l'home
ja que les noves paraules dels homes
seran l'origen dels límits del mapa.
Pensa que hi ha llocs a la terra on Déu
no mana als mortals les mateixes coses
i que per satisfer els poderosos
cal que un cartògraf vell s'inventi el món.
Cada cop que el seu nét juga per vora
seu veu que l'herència que li deixa
serà un món bastant més disminuït.
Illes Benaventurades, la Trapobana,
Illa Jana on viuen les amazones,
el regne de Gog i Magog i els seus
habitants sotmesos per Alexandre
amb l'ajut del diable. Caravanes.
Els vells esperits del desert de Lop
que rapten i es mengen els qui el travessen.
Tot es posarà al seu lloc en el mapa:
del record al mot, del mot a la pell,
del pergamí fins al món del real.
Sap que els mapes són armes perilloses
i que coneix molts llocs escrits del món
que mai no acceptarà dir que existeixen.
Hi ha llocs que sempre han de ser amagats
als reis i als homes. Llocs per a cartògrafs.
Llocs que no posarà mai a cap mapa.
