dilluns, 28 de febrer de 2011

CRÒNICA DEL PRIMER ENCONTRE S.E.M.P.E.R. A BARCELONA



(Bar hOriginal, 23 de febrer de 2011)


Hi havia dubtes i preguntes. Com enfrontar-nos, per primer cop, a l’experiència S.E.M.P.E.R.? Però més enllà d’aquests inicis indecisos, el mestre de cerimònies, Jaume Pérez Montaner, va saber orquestrar una deliciosa sessió de poesia, coneixement, passió i fascinació. Envoltat pels primers usuaris de S.E.M.P.E.R., i per un bon grapat dels impulsors, que s’havien desplaçat a propòsit per viure de primera mà l’esdeveniment, el poeta i traductor Jaume Pérez Montaner va començar comentant la seva traducció del poema “Introduction” de John Ashbery, inclòs al seu volum A Wave, que resumeix no només el pensament del poeta anglosaxó, sinó que també concentra bona part de l’ideari poètic del seu traductor: l’art com a experiència, ja sigui viscuda/imaginada/somniada; el poema com a resposta d’un altre poema; ser allò que es llegeix i llegir allò que s’és (Borges i Bloom, respectivament); el somni com a expressió de l’inconscient i, per tant, matèria de primer ordre per al poeta a l’hora de crear (seguint els exemples de Brossa, Foix o Vincenzo Monti, poeta italià del segle XVIII, que assegura que “la poesia és el somni matisat per la raó”); la sexualitat, la por, la mort, el desig, el buit, el dolor i la venjança com a pulsions internes o excuses o motivacions per a qualsevol art (Fuster digué que “tota la literatura en el fons és venjança” mentre que Parra va dir, encara més clar, “yo escribo por envidia”… Aquestes i moltes altres idees es varen discutir, compartir, debatre, comentar i exaltar d’una manera o l’altra durant les tres hores que va durar, com volant, aquesta primera sessió de S.E.M.P.E.R., que va concloure, precisament, amb dos poemes inèdits de Jaume Pérez Montaner, “L’anguila” i “Assaig”, que tothom va gaudir moltíssim, i amb un recital a l’hOriginal que va ser tota una declaració d’intencions i una emotiva trobada on la poesia va tornar a triomfar de bell nou.


Crònica de Jaume C. Pons Alorda
Fotos de Ferran Garcia

4 comentaris:

  1. Ja han passat uns quants dies i ja havia posat un comentari, però els misteris del món digital són a voltes inescrutables i no cal pensar-hi més.

    En fi, venia a dir que la primera sessió del S.E.M.P.E.R. va ser una experiència memorable, i que en Jaume Pérez Montaner, amb la seva elegant pulsió poètica, ens va fer a tots un gran regal. Tres hores on tot es va aturar i només hi va haver poesia. I donats els temps que corren (i corren sempre massa) aquest fet ja mereix reconeixement per se.

    Un reconeixement que vull fer explícit als promotors de la iniciativa. Ja falta menys per a la segona sessió i l’espero amb el mateix plaer que va fer-me sentir la primera. Felicitats a tots plegats.

    ResponElimina
  2. hOLA! Acabo de llegir la crònica de'n Jaume, i rememorar cada moment, llàstima no poder quedar-me al recital.
    una abraçada i fins la segona!

    ResponElimina
  3. Gràcies i fins la propera Sandra! Ja queda menys!

    ResponElimina