dimecres, 15 de juny de 2011

CRÒNICA DEL SEGON ENCONTRE S.E.M.P.E.R. A BARCELONA


Víctor Sunyol va propiciar un debat súper participatiu i complex on tothom va poder tenir la gloriosa oportunitat de donar cabuda a les seves idees i plantejaments al voltant del fet poètic. A més a més, amb la bondat, generositat i humilitat que el caracteritza, el poeta del silenci va saber fer callar el no-res amb tota una sèrie d'originals apreciacions al voltant de l'escriptura i de la seva posterior lectura, o no. La seva poètica, però, va entrar en contrast amb les visions d'alguns dels alumnes que, encomanats pel bon saber fer de Sunyol, no varen poder evitar entrar dins territoris d'autèntica diàspora emocional, positivíssima i enriquidora, tal i com hauria de ser cada sessió d'aquests seminaris experimentals. SEMPER va tornar a esdevenir, doncs, i amb gran èxit, un autèntic grup de treball, de recerca i d'investigació que serveix per posar a taula tota una sèrie de qüestions que a vegades no és tan fàcil exposar sense l'ajuda d'altres companys i companyes. Com no podia ser de cap altra manera, Víctor Sunyol va acabar recitant per a un públic selecte alguns dels seus poemes més coneguts, fent que tota la sala callés en forma de reverència i ritual. Una nit memorable, i no només per al Futbol Club Barcelona.  


Crònica de Jaume C. Pons Alorda

Cap comentari:

Publica un comentari