dimecres, 27 de juliol de 2011

CRÒNICA DEL TERCER ENCONTRE A VALÈNCIA

Ha passat gairebé un mes des de la darrera sessió del SEMPER a València, que era també l'última d'aquesta primera edició del Seminari Estable de Matèries Poètiques en Evolució i Recerca. Era l'últim dijous del mes de juny, dia 30, i  la calor ja feia dies que es feia notar. Ens vàrem trobar els participants en el SEMPER valencià al Col·legi Major Rector Peset amb Josep Lluís Aguiló i amb els culpables que aquesta proposta existisca també més amunt de l'Ebre: Josep Pedrals i Jaume C. Pons Alorda. Tal i com havíem començat a Barcelona amb Jaume Pérez Montaner, acabàvem a València: posant l'experiència en comú. També arribàvem amb una mica més de bagatge, és a dir, havent evolucionat.
La sessió amb Josep Lluís Aguiló ens va descobrir que el poeta ha de ser ambiciós, que és fonamental creure en la pròpia obra i ser conscient del seu valor. Josep Lluís va fer una repassada a la seua trajectòria i als seus mestres i així, de la seua mà, vam conèixer una mica millor la figura de Miquel Àngel Riera i la de Blai Bonet, dos monstres de la literatura nascuts a l'illa de Mallorca que representen dues maneres ben diferents d'entendre l'ambició literària, sense deixar d'aspirar a assolir les cotes més altes de l'excel·lència creadora. El record més emotiu fou, però, per al manacorí Gabriel Galmés


Quan fem parlar a un poeta sobre la pròpia obra, esperem que ens parle dels seus mestres, dels motius pels quals crea i de la seua manera de treballar. De tot això ens parlava el poeta i el debat s'escorava cap a una o altra banda segons els interessos dels que érem allà. Les preguntes que ens fèiem en veu alta a partir de les seues reflexions es compten entre les més importants que es pot fer qualsevol artista i qualsevol lector/espectador. Del cas particular de l'home que ens parlava, a l'universal. De què pensa Josep Lluís Aguiló sobre les formes poètiques a la necessitat de la forma en poesia, de què és per a ell la poesia, a què és la poesia. Dels motius que el mouen a posar per escrit i en vers uns mots, als que ens mouen, ens han mogut i ens mouran a tots a fer i escoltar/llegir versos. 
L'itinerari que ens va proposar Josep Lluís Aguiló era només el principi d'un camí cap a una recerca que demana molt més temps. El dia 30 de juny arribàrem a un port, el seu, i ho celebràrem escoltant els seus versos a Ca Revolta, versos inèdits d'un llibre futur que ja tenim ganes de llegir. 
De les properes escales que ha de tenir l'itinerari del SEMPER, informarem més endavant. De moment, podem dir que la voluntat que aquest Seminari siga Estable es manté ferma i que, per tant, tornarem la propera tardor. Fins aleshores, que passeu bon estiu.

Crònica de Pau Sif

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada