divendres, 17 de juny del 2011

CRÒNICA DEL TERCER ENCONTRE SEMPER A BARCELONA

De poesia catalana illenca, de les illes com a espais de creació, de Manacor com a niu des d'on s'han prodigat algunes de les veus més prestigioses de la literatura catalana actual (Miquel Àngel Riera, Maria Antònia Oliver, Gabriel Galmés...), de vida i circumstàncies extraordinàries, de lectures i passions, de biblioteques i tòtems literaris, i de la poesia com a exaltació, entreteniment, gaudi i, esclar, propagació a través de tècniques de màrketing. D'això i molt més va parlar Josep Lluís Aguiló amb els participants de SEMPER al bar hOriginal de Barcelona, propiciant un debat molt fèrtil i interessant sobre el treball ben fet, profund, i que després aquesta feina no es perdi en les lleixes de les llibreries i biblioteques del món. Poesia com a treball interior, privat i íntim, però també com a generositat, amb ganes de compartir a través de diferents accions que de veres acostin la poesia a la gent. Josep Lluís Aguiló va donar, també, les instruccions sobre com organitzar una bona roda de premsa amb els mitjans de comunicació i sobre l'obsessiva tasca de construir un poema fins que aquest troba el seu espai dins d'una arquitectura ben travada. Al final de la sessió va poder recompensar els participants i la resta de públic que es va acostar a l'hOriginal amb un recital fantàstic de poemes inèdits que, molt probablement, veuran la llum l'any que ve. La nit, com no podia ser de cap altra manera, va acabar al Bar Lord Byron de Barcelona, invocant l'esperit del gran poeta romàntic amb uns quants gintònics. 


Crònica de  Jaume C. Pons Alorda

dimecres, 15 de juny del 2011

CRÒNICA DEL SEGON ENCONTRE S.E.M.P.E.R. A BARCELONA


Víctor Sunyol va propiciar un debat súper participatiu i complex on tothom va poder tenir la gloriosa oportunitat de donar cabuda a les seves idees i plantejaments al voltant del fet poètic. A més a més, amb la bondat, generositat i humilitat que el caracteritza, el poeta del silenci va saber fer callar el no-res amb tota una sèrie d'originals apreciacions al voltant de l'escriptura i de la seva posterior lectura, o no. La seva poètica, però, va entrar en contrast amb les visions d'alguns dels alumnes que, encomanats pel bon saber fer de Sunyol, no varen poder evitar entrar dins territoris d'autèntica diàspora emocional, positivíssima i enriquidora, tal i com hauria de ser cada sessió d'aquests seminaris experimentals. SEMPER va tornar a esdevenir, doncs, i amb gran èxit, un autèntic grup de treball, de recerca i d'investigació que serveix per posar a taula tota una sèrie de qüestions que a vegades no és tan fàcil exposar sense l'ajuda d'altres companys i companyes. Com no podia ser de cap altra manera, Víctor Sunyol va acabar recitant per a un públic selecte alguns dels seus poemes més coneguts, fent que tota la sala callés en forma de reverència i ritual. Una nit memorable, i no només per al Futbol Club Barcelona.  


Crònica de Jaume C. Pons Alorda

dijous, 2 de juny del 2011

JOSEP LLUÍS AGUILÓ TANCA SEMPER (PER ARA) A BARCELONA

SEMPER arriba al final de la primera temporada amb el mestratge de Josep Lluís Aguiló, que compartirà la seua manera d'entendre la poesia amb els participants al seminari de Barcelona el 8 de juny i a València el 30 de juny. 

Recordeu que a Barcelona podeu inscriure-vos a qualsevol de les sessions de SEMPER per 20 euros i que per a assistir-hi, només cal que envieu una carta de presentació on constin la motivació i el recorregut poètic del participant, un currículum i un màxim de cinc poemes.

La documentació es pot enviar a semperpoesia@gmail.com, o dur-la personalment a l'Horiginal (Ferlandina, 29, Barcelona).

Us esperem a tots els inscrits a l'Horiginal el dimecres dia 8 a les 18, i a tothom que tingui ganes d'escoltar a Josep Lluís Aguiló al recital de després, a partir de les 21.30.


Josep Lluís Aguiló (Manacor, Mallorca, 1967) és poeta i empresari, director de màrqueting i publicitat. I en molt poc temps ha demostrat ser un dels valors més segurs i potents de la poesia catalana actual. De ben jove, esponerat pel també poeta Miquel Àngel Riera, i sota el seu mestratge i amistat, publica un primer llibre de versos ben valuós, Cants d'arjau (1986), però no és fins a vint anys després que el seu frenesí poètic esclata amb una trilogia poderosa i contundent  integrada pels volums La biblioteca secretaL'estació de les ombres i Monstres (Premi Ciutat de Palma i Premi Nacional de Poesia). Poc temps després aconsegueix guanyar el Premi de Poesia Jocs Florals amb el seu darrer volum fins ara, Llunari, i es converteix en Poeta de la Ciutat de Barcelona, títol que defensa portant a terme una gran quantitat d'activitats i iniciatives que acosten la poesia a la gent. La seva és una poesia fonda, reflexiva, farcida de llum i d'ombres i que indaga en el mite i la llegenda per obrir nous canals de trànsit entre nosaltres i les nostres essències ancestrals. Arriba a SEMPER per oferir-nos els seus millors versos, la seva intel·ligència, així com una gran destresa en tècniques de propagació poètica després d'una altra gran gira de versos al més pur estil "Rolling Stone" amb la publicació de l'antologia Grans èxits, amb Sebastià Alzamora, Pere Joan Martorell i Manel Marí. Una altra sessió imprescindible!!! (Text de Jaume C. Pons Alorda)


Com a mostra us deixem el poema pròleg de Monstres, autèntica poètica d'aquest dibuixant de mapes i navegant de laberints entre somni i vigília:


ABRAHAM CRESQUES DESPRÉS DE REBRE L'ENCÀRREC DE L'ATLAS CATALÀ. ANY 1734


Passeja sol pel pati de Ca'n Cresques
i pensa com podria transformar
paraula i escrits en terres i mars.
Han arribat més viatgers dels límits
i li han parlat de països llunyans
i altes carenes que toquen el cel
on fa tant de fred que cap foc no crema
i l'aire no troba el camí als pulmons.
Pensa com dibuixar a l'orient
encara més terres i meravelles.
Sense mesures. Sense els segurs mapes
dels antics. Sens Polo ni Plini el Vell.
Tal volta les posarà vora els homes
que es conta que mengen la carn de l'home
ja que les noves paraules dels homes
seran l'origen dels límits del mapa.
Pensa que hi ha llocs a la terra on Déu
no mana als mortals les mateixes coses
i que per satisfer els poderosos
cal que un cartògraf vell s'inventi el món.
Cada cop que el seu nét juga per vora
seu veu que l'herència que li deixa
serà un món bastant més disminuït.
Illes Benaventurades, la Trapobana,
Illa Jana on viuen les amazones,
el regne de Gog i Magog i els seus
habitants sotmesos per Alexandre
amb l'ajut del diable. Caravanes.
Els vells esperits del desert de Lop
que rapten i es mengen els qui el travessen.
Tot es posarà al seu lloc en el mapa:
del record al mot, del mot a la pell,
del pergamí fins al món del real.
Sap que els mapes són armes perilloses
i que coneix molts llocs escrits del món
que mai no acceptarà dir que existeixen.
Hi ha llocs que sempre han de ser amagats
als reis i als homes. Llocs per a cartògrafs.
Llocs que no posarà mai a cap mapa.